Homenatge a Grau Garriga

Record d’una impressió
Fa 32 anys que vaig venir a viure a Sant Cugat, encara que la meva relació amb el poble era molt més antiga, però va ser dinant en un casament quan uns amics em van dir perquè no venia a viure a Sant Cugat, que estava molt ben situat i era petit i tranquil. Jo, que en aquell temps vivia a Barcelona, no m’ho vaig pensar dues vegades i ens vàrem traslladar tota la família.

El poble el coneixia, el Monestir era majestuós, recordo aquell temps que abans d’arribar a comprar el diari ja havia fet petar la xerradeta amb dues o tres persones, (Ara, desgraciadament ha canviat molt), però sí recordo perfectament que per aquell temps s’estava fent una exposició de tapissos de Grau Garriga al Reial Monestir. Em va impressionar, en un moment van recórrer pel meu cos tot un cúmul de sensacions i emocions difícils de descriure. Vaig pensar que era un creador que complia amb la finalitat de l’art, que és comunicar emocions i sentiments.

Ara que, desgraciadament aquest artista ens ha deixat i segurament no se li farà el reconeixement que se li deu, com a altres artistes que han desaparegut no fa gaire temps, (Beltran Bofill, Joan Martí, només per nombrar-ne dos que havien viscut en aquesta ciutat i havien portat el seu nom arreu), he volgut, a títol personal, com a company, reconèixer i intentar fer sentir als meus amics amb aquesta petita gran mostra, la mateixa emoció que vaig sentir jo aquell dia ja llunyà de fa més de 30 anys.

Lluís Ribas, artista