Morató Aragonès
Resident a Barcelona des del 1942, en Morató Aragonés es formà a l'escola de Sant Jordi, on fou deixeble d'Ignasi Mallol, Ivo Pascual i Ernest Santasusagna. Va exposar per primera vegada al Saló d'Artistes de Reus, el 1940, obtenint la medalla Fortuny. Al llarg de la seva carrera fou guardonat amb infinitat d'importants premis i distincions, així com homenatjat en moltes ocasions. Va desenvolupar una obra figurativa d'intel·ligent concepció que va anar evolucionant coherentment amb el pas del temps, abastant el paisatge, el bodegó i la figura. Un cromatisme fred amb predomini de blaus i grisos, que contrasten a vegades, amb la presència austera dels ocres, es posa al servei de la seva intencionalitat creadora. La Mª Elena Morató va escriure sobre la seva obra: "Pintura reflexiva, recreada en el recolliment de l'estudi i en un ordre premeditadament establert que inclou, en dosis intel·ligentment equilibrades, el record i la idealització per una banda, i el frescor de la improvisació gestual i la depuració formal per l'altra.".