Morató Aragonès

Fa temps, molt de temps, tal vegada més temps del què a mi m'agradaria, vaig veure un quadre teu penjat a una galeria. El vaig mirar, el vaig admirar i vaig pensar que m'agradaria tenir-lo a casa meva per a poder-lo admirar sempre que ho desitgés. Però, en aquells temps el sacrifici econòmic era important per a mi. Ho vaig tornar a pensar, el vaig comprar, el vaig admirar i l'admiro. Va valdre la pena.

Tu te'n vas anar, però ens has deixat la teva obra que ara tinc l'honor de penjar a la meva galeria, el treball que vares fer per a tots nosaltres. Gràcies.

Lluís Ribas

MORATÓ ARAGONÉS (1923-2006)

Resident a Barcelona des del 1942, en Morató Aragonés es formà a l'escola de Sant Jordi, on fou deixeble d'Ignasi Mallol, Ivo Pascual i Ernest Santasusagna. Va exposar per primera vegada al Saló d'Artistes de Reus, el 1940, obtenint la medalla Fortuny. Al llarg de la seva carrera fou guardonat amb infinitat d'importants premis i distincions, així com homenatjat en moltes ocasions. Va desenvolupar una obra figurativa d'intel·ligent concepció  que va anar evolucionant coherentment  amb el pas del temps, abastant el paisatge, el bodegó i la figura. Un cromatisme fred amb predomini de blaus i grisos, que contrasten a vegades, amb la presència austera dels ocres, es posa al servei de la seva intencionalitat creadora. La Mª Elena Morató va escriure sobre la seva obra: "Pintura reflexiva, recreada en el recolliment de l'estudi i en un ordre premeditadament establert que inclou, en dosis intel·ligentment equilibrades, el record i la idealització per una banda, i el frescor de la improvisació gestual i la depuració formal per l'altra."