Escultura a la dona

El pasat dia 23 de desembre es va inaugurar la escultura en homenatge a la dona a la plaça Magí Bartralot de Sant Cugat, obra realitzada per l'artista Lluís Ribas en ciment i ferro. L'acte va ser presidit per l'alcalde de la ciutat.

Transcrit de la presentació a càrrec de Lluís Ribas:
"Senyores, Senyors, en primer lloc m'agradaria donar gràcies a l'ajuntament, en especial al Sr. Alcalde Lluís Recorder i a la regidora Àngels Ponsa, perquè són molt sensibles al fet artístic i estan demostrant. que són unes persones molt humanes, com es diu ara modernament, perquè només els éssers humans són capaços de crear i desarrollar l'art i apreciar-1o. Gràcies també perquè posen l'art al carrer, i al posar l'art al carrer, ajuden a complir una missió que té l'artista, que és posar-se en contacte amb el seu públic. Posant l'art al carrer, també el que fan és posar l'art a casa nostra, ja que el que nosaltres hem de fer es sentir que aquest carrers, que aquestes places són com els passadissos, com la saleta de la nostra casa, d'aquesta casa comú que és la nostra ciutat.

Gràcies també per deixar-me fer aquest petit homenatge a aquest gran ser que és la dona, encara que jo l'intento fer cada dia amb el meu treball. Jo fa temps vaig escriure una frase dedicada a la meva mare, que crec que es podria ampliar a totes les mares del món, "Camí d'un altre temps, nord per una vida" Es cert, és així, la meva mare ha sigut el far que sempre, tota la vida m'ha marcat el nord, i encara avui, després de 26 anys d'haver-la perdut, quan tinc una situació difícil, sempre penso com ho solucionaria ella. I a la Magda, aquesta companya meva, després de 31 anys que estem fent junts, plegats aquest camí, aquest camí que és el camí de la vida, i amb el camí de la vida també aquest camí que és el camí de l'art, que us puc assegurar que és complicat, i moltes vegades difícil, i s'ha de ser molta dona per aguantar totes les neures, i totes les preocupacions i totes les histories que té un artista, li hauria de dir tantes coses que crec que e1 millor que li puc dir és gràcies, moltes gràcies Magda.

I a totes aquestes dones que al llarg del temps he anat coneixent, i unes amb la seva amistat, altres amb la seva paraula i altres amb el seu pensament, i perquè no dir-ho, altres amb la seva bellesa m'han inspirat i han estat font del meu treball de creació.

Bé, ara ja crec que és moment d'explicar una mica tot això que jo tenia ganes de plasmar en una escultura. Perquè l'artista, quan crea no fa les coses per fer, sinó que sempre té un sentit. Com podeu veure aquesta obra no deixa de ser un pilar que jo vull expressar la meva creença de que la dona és el pilar de la societat. Aquest pilar, esta fer de formigó, que és un material que neix de la pedra i té un procés d'enduriment que encara es desconeix el moment en que s'acaba. Amb això vull simbolitzar la força que agafa la dona dintre de la nostra societat, com podeu veure, i fent un acudit fàcil, es podria dir que aquesta escultura no té ni cap ni peus. Però això també té una explicació, que és que les peus són molt sòlids simbolitzant que la dona toca molt de peus a terra. La part superior del cos tampoc hi ha cap rostre, ja que crec que cada una de vosaltres mereixeria tenir el seu a l'escultura. Més amunt, sortint del que hauria de ser el cap, hi han unes varilles que apunten cap a l'infinit. vol simbolitzar l'energia que la dona desprèn cap a l'infinit, i a1 mateix temps l'esta rebent. També podeu veure que hi han uns encreuats que lliguen aquestes varilles d'energia, però això, em permetreu que no us ho expliqui, perquè és un dret que té l'artista a guardar-se algun secret, i perquè vosaltres col laboreu amb mi tot imaginant el significat que per vosaltres pot tenir.

Bé, i per acabar, us diré que jo soc dels que creuen que si hi ha un Deu, aquest Deu és dona."

Lluís Ribas